hoach [hɔax]

adj., adv. (comp. ↑heachar, superl. ↑heachišt) - hoch; alto. ['ɪnzəra 'd ɔltn zeɪnt 'aʊfgɛən andə 'hɔaxn 'biːzn 'aʊf tsa 'maːn] - unsere Vorfahren sind auf die hohen Wiesen hinaufgegangen, um dort zu mähen; i nostri antenati sono andati sù a far fieno su i prati in alta montagna. ['hɔax vɔln] - tief fallen, von hoch oben herunterfallen; cadere molto in basso, cadere dall’alto. ['hɔax reɪdn] - laut reden; parlare ad alta voce. ↑vrai